Aquests Nocturns de J.M. Calleja van ser creats tots ells al vespre, d’aquí ve el títol d’aquest conjunt de poemes que neixen a l’hora nocturna, però la nit mai no és el tema essencial, només n’és el marc idoni per a la creació.
Si contemplem minuciosament els poemes, veiem que la matèria prima amb la qual estan fets és la vida (somnis, objectes quotidians, poetes, llocs, pel·lícules, actrius…), la vida viscuda dia rere dia sense interrupcions, com si cada poema fos la destil·lació d’una vivència concreta consignada en un full de dietari amb pulcritud i elegància, perquè aquestes són dues de les notes més distintives (conjuntament amb el seu rigor gairebé artesanal) que caracteritzen la seva obra ja des dels seus inicis.
Aquesta concreció vital mai no és un obstacle, ans al contrari, perquè cada obra pugui ser llegida des d’uns altres paràmetres més simbòlics.
De la prosa de la vida, J.M.Calleja n’extreu la poesia i des del seu reialme nocturn ens fa més lluminosos els dies.
|