J.M.Calleja

Travessia és, per entendre en clau senzilla la poesia visual, una proposta que transcendeix el llenguatge estàndard com el coneixem i en fem ús, per crear una nova perspectiva que entrellaça el visual amb el sensitiu, com un salt al buit creatiu sense xarxa. El llibre es va presentar a Argentina (Quilmes, Buenos Aires, Córdoba) i posteriorment a Mataró i Barcelona, l’any passat. A partir d’aquesta experiència, realitzada via emails, des d’agost del 2016 fins l’abril del 2017, va néixer una bona sintonia entre tots dos artistes, afavorida per la coincidència d’ideologies poètiques i treballada a partir de la coneixença mútua.

Partint, doncs, d’aquesta interacció artística, després de Travessia, Calleja i Mangifesta decideixen impulsar un altre projecte que sigui novament un pont entre els dos costats de l’Atlàntic. Aquest cop, però, amb la implicació d’altres creadors, com és molt normal en l’univers de la poesia visual, promiscu creativament, un entorn en què els artistes projecten sovint la seva obra a través d’antologies i edicions proposades pels propis poetes, molts d’ells també veritables activistes i agitadors culturals.

I en una llarga espera en l’aeroport de la ciutat Argentina de Córdoba, Mangifesta i Calleja comencen a fer el llistat d’autors del seu nou treball que ara teniu a les mans. Tenen clar que no parteixen de premisses com l’exhaustivitat ni pretenen, alhora, fer un estudi de les poètiques experimentals dels antologats. El paràmetre inicial, el punt d’arrencada, és presentar una sèrie de creadors vius, del moment, que treballen l’experimentació  poètica a través d’àmbits diversos com el visual, el concret, el permutatiu, el tipogràfic… mostrant tota una bigarrada eclosió d’estils, calidoscòpica, diversificada en el fons i en la forma, tant com ho són els artistes que configuren l’estructura d’aquest treball.

Els autors que finalment han donat forma al llibre pertanyen a diverses generacions. Les obres antologades han estat fetes al segle actual i són majoritàriament inèdites. En els dos blocs de l’antologia, s’hi poden trobar 15 poetes, 7 dels quals pertanyen a la dècada dels anys 60 del passat i recent segle XX. Pel que fa a la resta, els autors argentins pertanyen a la dècada dels 70 i els catalans, a la dels 50.

A la majoria de poetes d’aquesta antologia hi troben les empremtes i les traces d’autors com Símmies de Rodes i Caramuel, Helwig i Capelle; o més propers a nosaltres com Mallarmé i Apollinaire, Marinetti i Grup Noigandres, Edgardo A.Vigo i Jirí Kolar, G. Viladot i Clemente Padín, Jorge S.Perednik i Joan Brossa… que articulen la tradició de l’experimentació poètica.

Amb aquestes claus s’obté un llibre que apunta un bon retrat del moment de la poesia visual plantejada des de dos territoris allunyats en l’espai geogràfic, però no en el temps. S’obté una fotografia clara i precisa del que es ve fent en la línia de defensa de la poesia visual d’aquest segle, tan audiovisual com digital, on triomfa la imatge, però a la qual cal dotar de missatge perquè no es dilueixi.

Per fer el llibre, Calleja i Mangifesta s’han trobat en la immensitat de l’espai cultural a través d’Internet i han provocat una interacció poètica i cultural. Les seves respectives trajectòries, certament, comparteixen alguns punts de semblança: com que han coordinat antologies: Mangifesta amb H. Paz i J.C. Romero, Rastros de la poesia visual argentina (2014). I Calleja amb VI(r)US (2005) i Poesia Visual Catalana (2010). També han publicat llibres conjuntament amb altres poetes, que podem considerar-se com antecedents de l’esmentat Travessia (2017): Mangifesta, amb Hilda Paz (Poemas Visuales, 2011) i amb Luis Pazos  (Letra Suelta, 2015 i Del silencio como mirada, 2016). I Calleja, amb Klaus Peter Dencker (Abcdarum, 2013) i amb M. Gubbins, A. Gangi i C. Caulfield (ABCDario…, 2015). D’altra banda, també han participat en nombroses exposicions de poesia visual, cosa que ha fet que coincidissin prèviament a través dels seus poemes, fins que van decidir trobar-se en persona.

Però tornant a l’essència d’aquest llibre, per què serveix una antologia? És un far en l’obscuritat, un punt de llum en la llunyania que permet acostar-se a un conjunt d’artistes d’un moment concret, que poden o no compartir espais, sinergies i coincidències, però sense ser necessàriament obligat que sigui així. Uns creadors que conflueixen en un volum perquè algú, l’impulsor de l’obra, ha posat en ells la seva mirada i vol que molta més gent els vegi, un acte de voyeurisme amb el qual es salva la cultura, un ritual necessari i màgic, diria que tel·lúric.

Els antòlegs prenen doncs, arribats a aquest punt, un paper cabdal, importantíssim, atès que són els que decideixen posar el seu punt focal en els poetes visuals que donaran forma i contingut al llibre. Els antòlegs són també, d’aquesta manera, una part indestriable de la creació conjunta i compartida: l’observador que observa i crea un nou espai cultural amb la gènesi d’una plataforma que projecta el treball dels altres.

Són temps aquests també de cultura global en els quals els aspectes locals tenen més importància que mai. Els promotors d’aquesta antologia han creat uns llaços entre banda i banda de l’oceà que aposten per mostrar-nos un univers creatiu que lluita per buscar el rostre més visual del poema. Un salt en la barrera local per anar molt més enllà, un repte que trenca marcs i construeix un nou relat cultural possible. Una xarxa que es teixeix amb probables perspectives de futur.

A més, els lectors trobaran en aquest llibre que cada poema visual és un univers en si mateix. I tots junts una galàxia de sensacions, reflexions, de finestres obertes a la immensitat des de la perspectiva unitària que el poeta crea en cada obra pròpia. I d’altra banda, cal remarcar, també, la bibliografia bàsica adjunta al final de l’obra, on es pot veure la vitalitat de la poesia experimental en aquestes dues primeres dècades del segle XXI.

Un llibre que és una antologia que és un far i que quan ens hi acostem, com un portal cap a noves dimensions, ens obre percepcions a nous àmbits i universos. Una proposta que trenca fronteres per construir altres identitats possibles, en un món en el qual cada vegada més, cal lluitar contra els murs i demostrar que, per damunt de tot, en la vida i en l’art, tots som humans que compartim camins en l’eternitat fugissera del present.

Pròleg del llibre. …xyzA – Cdef… ACP Pont del Petroli. Badalona 2019 & Editorial Tiempo Sur. Buenos Aires 2019