J.M.Calleja

Homenatge, pres d´omenatge, de l´occità antic
(més que del català homenatge), derivat
d´ome “home”, en el sentit de “vassall”.

Nou per nou fan vuitanta-un, i vuit i un sumen nou; nou per tres fan vint-i-set, i set i dos sumen nou; tres per tres fan nou, i nou és sempre nou. (Pel compte de l´autor). Si no n´hi ha prou amb els nombres, amb les seves combinacions (mai) fortuïtes, hi ha les lletres, totes les lletres possibles, amb les seves al·leacions (sempre) fortuïtes. Nombres i lletres, nombres darrere les lletres, lletres numerades en les pròpies lletres; signes de formes, formes que són signes, signes que formen signes i formes. No hi ha un silenci més expressiu quan se sobreposen i es desafien en la seva ubicació aquests dos lexemes d´ordres (aparentment) contradictoris, perquè les paraules omplen massa espai, es neguen a deixar-se suggerir, monolítiques en la seva intransigència negra, lentes sempre en els seus recorreguts paral·lels.

I se m´oblidava, ho sento, la trama de la qual sorgeixen o sobre la qual es projecten, el seu propi cel multipolicromàtic agraït.

Cadascú, cadascú, que aprengui el seu joc i qui no l´aprengui, pagarà un poema; pot ser múltiple, el joc i el poema. (Per això començava multiplicant amb aquesta taula (tan) antiga en la qual he eliminat totes les xxxxxxxxxxx; sobren, per a aquest llibre tenim prou mercuri a la memòria).

H (1) o (2) m (3) e (4) n (5) a (6) j (7) e (8) s (9) diu el bon vassall, i segueix, després, jugant a jugar amb els seus honrats dirigents. Són els seus deutes. Aplicat, llavors, a recuperar els seus compromisos i a saldar els dèbits de tanta amnèsia controlada. Com? Només té una pàgina que es vol allargar horitzontalment per ocupar-se de si mateixa i colpejar-nos en la seva trajectòria longitudinal (i necessita vint-i-set mars de silenci expressivament dibuixats per a aquesta nova escriptura).

Cada record serà un cop de llum a causa del flash cel·lular d´un nom, la falla seqüencial d´una terra personal i pròpia on germina un meteor que va caure en la memòria. I té a la seva disposició un alfabet clausuradament múltiple, que haurà de competir contra la imatge d´una macla imaginària, que remet al nom d´un home (i de dues dones) que provoca els enigmes. Es revelen, disciplinadament, les combinacions d´una morfosintasi tipogràfica que evoquen les textures d´un silenci que agafa consistència plàstica per la seva matèria verge, desplegada per la seva gramàtica telúrica en la cartografia de la pàgina.

Vint-i-set emblemes el motto dels quals és el nom de la seva pròpia representació, fàcilment recognoscibles a res que bucegem en els pèlags de la poesia, i les pictura dels quals són (també) els propis noms, (re)convertits ara en una empesa sense commento. Pura epigrafia braquigràfica, plena de cavitats que tenen sentit, icones a la fi expressades i mai al·leatòries; jeroglífics nominals, logogrifs estàtics condemnats a la permanència, actes poètics notarials. Lletres més formes, lletres sobre les formes, formes contra les lletres, formes entre lletres organitzades amb totes les pre(o)sicions possibles; conjunció de silencis iguals a la sorpresa, congregats sota el nombre previ d´un ordre. Nov(a)ment nascuts. L´autor ha complert amb els seus deutes, deixem-lo en llibertat, ja no podem retornar-li aquests materials usats, s´han quedat per sempre impregnats de la seva poesia.

Pròleg  del llibre Homenajes. Ediciones Tansonville. Valladolid 2007